Media Storm: La tempesta que s’acosta

Per acabar l’any i pensant en els canvis que ens depararà el 2010 una entrevista de  de Zack Seckler a Brian Storm, creador de MediaStorm.

Clar que la fotografia no desapareixerà com a disciplina però molts fotògrafs hauran de moure’s amb comoditat entre la fotografia, el vídeo i l’edició per poder proporcionar continguts multimedia. Aquells que ho acceptin s’hi han de posar el més aviat millor, aquells que no ho entenguin veuran perillar la seva supervivència

Multimedia Opportunities

I first met Brian Storm in 2003 when he was vice president of News, Multimedia & Assignment Services for Corbis. Storm left Corbis and launched MediaStorm in 2005, a multimedia production studio that produces high-quality content from a combination of audio and still photography (and sometimes video). The company’s received a slew of recognition and awards, including two Emmys, and has quickly become one of the top companies creating multimedia content based primarily around still photography. I asked Storm a few questions about multimedia and what opportunities it can offer still photographers.

As audiences continue to move from print to online publications how will multimedia evolve over the next few years?

Simon Roberts: bellesa mundana

Agafar una autocaravana i fer quilòmetres durant mesos retratant amb  parsimònia la relació de la gent (fent el vago bàsicament) i el paisatge d’un país per acabar editant un llibre em sembla gloriós.

Bones notícies per les publicacions del futur

Així podrien ser les publicacions d’aquí a molt poquet.

L’energia i el talent de moltes persones i empreses s’estan abocant en desenvolupar productes  que puguin substituir les revistes de les prestatgeries de les botigues. Aquest en particular em sembla espectacular i jo no dubtaria a tenir-lo i farcir-lo de subscipcions (econòmiques) de les meves revistes preferides.

Un format així necessitarà continguts multimèdia. Les possibilitats són il·limitades i les oportunitats per els fotògrafs també.

Via: Rob Haggart

Richard Renaldi retrata la nova Amèrica

Em fascina com es palpa l’herència dels orígens de la fotografia en les imatges fetes amb càmera de gran format.

L’amic e-book

Tinc la sensació que si hi ha alguna cosa que pot salvar el fotoperiodisme són els llibres electrònics.

No em costa imaginar un futur proper on tots tindrem un e-book com tenim ordinadors i telèfons mòbils. Els mitjans ens vendran subscripcions a preus raonables (publicar on-line sempre serà més econòmic que en paper) les seves publicacions que llegirem en pantalles planes, lleugeres i lluminoses. Llavors les capçaleres tornaran a competir per la qualitat i invertiran en els seus productes. Possiblement els fotoperiodistes tornaran a rebre encàrrecs o veuran publicats (i remunerats) els seus projectes personals.

Tots els proveidors de continguts per e-books s’hauran d’adaptar al nou mitjà que posseeix un llenguatge que no és nou però si més complex, el multimedia.

Una manera de guanyar en qualitat serà a través dels continguts: la selecció de temes ha de ser encertada i adient per al públic a qui es vulgui arribar. Res que no sapiguem ja. Però serà la forma de presentar-los, l’estètica, una poderosa manera d’arribar i fidelitzar el lector/subscriptor.

La presentació dels reportatges fotogràfics serà totalment revolucionaria respecte el paper però ja contrastada a la web. Més enllà de la típica projecció de diapositives es podran editar les imatges amb músiques, textos,  potser videos, amb canvis de ritme, amb pauses dramàtiques, un munt de possibilitats que ens permet el format audiovisual. A més, els grans temes podran anar enllaçats i complementats amb entrevistes al fotògraf, amb un clip introduint el tema etc… les possiblilitats són infinites.

No veig perquè un diari no pot arribar a tractar un tema com ho fan a Mediastorm.

El projecte Intended Consequences de Jonathan Togorvnik desenvolupat a la web de Mediastorm, em sembla una excel·lent manera de transmetre informació.

Els fills del genocidi

El 1994 va esclatar a Ruanda un dels conflictes més terribles de la història recent. Una facció radical d’ètnia hutu va assessinar prop d’1milió de persones, majoritàriament tutsis i hutus moderats. Entre l’abril i el juliol de 1994 van ser assassinats 4 de cada 5 tutsis i un gran nombre d’hutus que no volien prendre part en la matança o que tenien alguna relació amb els tutsis. La població del país va decaure un 11%. El conflicte, d’arrels antigues, va derivar en una intervenció militar internacional més o menys decidida i amb la caiguda del poder dels hutus radicals que van haver de fugir al Congo. Es van desplaçar més de 2 milions de persones fins el camp de refugiats de Goma.

Durant el genocidi milers de dones tutsis van ser violades i maltractades sistemàticament. Les més afortunades van ser preses com a esclaves sexuals, les menys van ser cruelment assassinades. Altres van veure com assassinàven les seves famílies davant dels seus ulls. S’estima que més de 20000 nens Ruandesos són fruit d’aquelles violacions.

World Press Photo : la norma número 15

Recentment s’han obert les inscripcions per els premis que organitza World Press Photo. Aquest any han afegit una nova norma sobre la manipulació digital :  “15. El contenido de la imagen no se debe alterar. Sólo se permiten retoques conforme a los estándares aceptados actualmente en el sector. El jurado es el árbitro final de estos estándares y, a su criterio, puede solicitar el archivo original sin retoques, tal como fue registrado por la cámara, o una copia escaneada sin tratar negativo o la diapositiva.”

El debat està servit, bé de fet ja comença a fer uns anyets que hi donem voltes i no acabem de trobar la fórmula màgica que defineixi què és un retoc “acceptable” i què no ho és.

Al respecte en Colberg fa un comentari que opino encertat prenent com a exemple una foto de l’Eugene Smith

En el fons, com diu Colberg , la situació s’ha d’entendre en un context de crisi de credibilitat dels mitjans de comunicació en general.

Hi ha altres dinàmiques que han perjudicat més aquesta credibilitat, per exemple les lluites per l’audiència, la pressa per  donar la notícia, la no contrastació de les informacions i les fonts, els interessos politico-econòmics dins dels mitjas …etc, que no pas l’ús del Photoshop  (o el laboratori químic) per enfosquir un cel o saturar uns colors.

En Colberg promet extendre’s sobre el tema i jo me n’alegro