Paolo Roversi: llum natural, bellesa sobrenatural

Carlos Serrao

Dins del maremàgnum de fotògrafs “comercials” hi ha noms que sobresurten pel damunt dels altres. Un exemple és el Carlos Serrao. No tinc el gust de conèixer-lo però veient la llista de clients (Nike, W&K, Timberland, Victoria’s Secret, GQ, Time, Wired,…) i els personatges que retrata és evident que estem davant d’un gran fotògraf de publicitat. Potser no és el més espectacular que he vist mai, certament, però s’ha de reconèixer  que resol els encàrrecs amb  elegància i estil. Domina tant els retrats i la moda com la fotografia publicitària d’acció. Serrao és un d’aquells fotògrafs referents que s’ha guanyat un lloc a la carpeta de “preferits”

La crisi dels fotògrafs, enèssima part

Interessant article del NY Times sobre el moment que està vivint la fotografia.

Res de nou; a grans trets diriem que entre la crisi dels mitjans (moltes menys pàgines publicades) i la creació dels micro stocks amb fotografies d”amateurs” les vies de negoci dels fotògrafs s’estreten cada vegada més. Segur que és així, no ho dubto. Quants companys han perdut clients que es fan ells mateixos les fotografies, quants han deixat de publicar en mitjans perquè senzillament ja no existeixen. I quants mitjans ja no publiquen bona fotografia (els dominicals catalans són d’escàndol!) No s’ha de menystenir aquest problema perquè ens afecta a tots però lluny de desanimar-nos ens haurien d’esperonar. Mai ningú va dir que guanyar-se la vida com a fotògraf seria fàcil

“ Si les teves fotografies no són prou bones , és que no estàs prou lluny”

“ Si les teves fotografies no són prou bones , és que no estàs prou lluny”. Això és el que deu pensar el fotògraf canadenc Scott Canarroe (1974 Edmonton, Canadà)

Canarroe pertany a un tipus de fotògraf (força popular per cert) de paisatge urbà on el gran format, les vistes elevades, les línies rectes, les llums i les formes són més importants que les accions. Són els fotògrafs que s’allunyen de les escenes per captar el màxim detall, per ensenyar moltes petites coses que juntes conformen una imatge que tot i ser part de sèries funciona per si mateixa. Aquestes imatges atemporals eviten la presència humana o si més no la redueixen a part del paisatge. Les llums de Canarroe són suaus, apastelades i tènues i li permeten captar les llums de les ciutats. Això juntament amb imatges grans que contenen molta informació fa que a cada escena hi hagi diversos punts d’atenció. Personalment m’agrada perdre el temps anant d’un racó a l’altre de la imatge i observar els petits detalls banals. Una finestra, sota d’un pont, l’interior d’un cotxe, un carrer buit…

Lògicament, el format de pantalla és molt injust amb aquest tipus de fotografia que acumula tanta informació i detall.