Els fills del genocidi

El 1994 va esclatar a Ruanda un dels conflictes més terribles de la història recent. Una facció radical d’ètnia hutu va assessinar prop d’1milió de persones, majoritàriament tutsis i hutus moderats. Entre l’abril i el juliol de 1994 van ser assassinats 4 de cada 5 tutsis i un gran nombre d’hutus que no volien prendre part en la matança o que tenien alguna relació amb els tutsis. La població del país va decaure un 11%. El conflicte, d’arrels antigues, va derivar en una intervenció militar internacional més o menys decidida i amb la caiguda del poder dels hutus radicals que van haver de fugir al Congo. Es van desplaçar més de 2 milions de persones fins el camp de refugiats de Goma.

Durant el genocidi milers de dones tutsis van ser violades i maltractades sistemàticament. Les més afortunades van ser preses com a esclaves sexuals, les menys van ser cruelment assassinades. Altres van veure com assassinàven les seves famílies davant dels seus ulls. S’estima que més de 20000 nens Ruandesos són fruit d’aquelles violacions.

Per si les violacions no fóssin prou aquestes dones s’han vist assenyalades  pel fet de ser mares il.legítimes, marginades per les seves pròpies famílies i apartades de la societat. Algunes d’elles es van suicidar, d’altres van sacrificar els seus fills però algunes van tirar endavant les criatures al marge de la societat condemnades a la misèria amb sentiments d’amor i odi contraposats. Moltes de les mares i fills van contraura la Sida estigmatitzant-les encara més. Moltes ja han mort d’aquesta malaltia. Poques han superat el trauma.

El fotògraf Jonathan Togorvnik (Tel Aviv, 1969) va començar a treballar en el  projecte Intended Conseqences el 2007. A mida que parlava amb les dones es va adonar que aquestes  no havien pogut parlar d’aquelles experiències amb ningú, ningú les havia tingut en compte fins llavors. El 70% de la població de Ruanda són dones per tant són elles les que majoritàriament estan contribuint a la rehabilitació del país. Togorvnik juntament amb d’altres activistes va crear la fundació Ruanda, www.foundationrwanda.org amb l’objectiu de finançar l’escolarització del nens i donar suport psicològic a les mares per tal que superin el trauma. També es proposen la difusió de les conseqüències del genocidi.

Amb Intended Conseqences Togorvnik aconsegueix una sèrie de poderosos retrats de mares i fills. Són posats clàssics, estàtics i il·luminats d’una forma exquisida barrejant la llum ambient amb un toc de flaix precís.

Les mirades de mares i fills estan plenes de tensió i mistèri. Als ulls de les dones es pot llegir la desgràcia, la misèria la desesperació, l’odi, l’ira, la resignació i en alguns casos l’amor.

Les imatges van acompanyades dels terribles relats de les mares explicant el què van viure o com afronten la seva desgraciada realitat.

Togorvnik fa amb Intended Conseqences un exercisi de fotoperiodisme amb majúscules que ha ajudat a fer visible una situació dramàtica com poques i aconseguir una repercusió que contribuirà a una millora de la situació de les mares i els seus fills.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s