L’estiu s’acaba a Perpinyà

Com cada any enfilo la recta final de les vacances fent una escapada al Visa por l’Image a Perpinyà. Tenir el millor festival de fotoperiodisme del món al costat de casa fa inexcusable la visita. Aquest vegada tampoc he mirat què hi feien i qui hi exposava, Perpinyà per a bé i per a malament és sempre el mateix. Tothom sap el què hi trobarà i el marge de sorpresa doncs, és petit. Le guerres de torn, conflictes socials, desastres naturals i algun reportatge de llarga durada. Cada edició del festival té per desgràcia els mateixos temes, l’únic que canvien són els llocs. I en alguns casos ni això. Hi ha indrets que estan en un conflicte perpetu i sempre ténen el seu espai al Visa
On l’any passat hi havia les guerres de l’Afganistan i l’Irak, aquest any hi ha la Costa d’Ivori i la guerra amagada a Colòmbia, on trobàvem les revoltes de l’Iran i Tailàndia aquest any hi ha la “primavera àrab”, on hi havia la colpidora història de l’Eloi, el nen bombolla, en aquesta edició hi trobem el testimoni de la Filda Adoch, que representa el patiment de la societat ugandesa després de la guerra.

Martin Parr sobre la fotografia

 

‘Most of the photographs in your paper, unless they are hard news, are lies,” says Martin Parr. “Fashion pictures show people looking glamorous. Travel pictures show a place looking at its best, nothing to do with the reality. In the cookery pages, the food always looks amazing, right? Most of the pictures we consume are propaganda.”

Martin Parr

Font: Telegraph

Fuck you Street View

Un dels artistes que més bon profit està treient de les imatges del Google Street View és Michael Wolf. L’artista alemany redefineix la fotografia de carrer (fins i tot ha guanyat un WPP) reinterpretant les imatges que de manera compulsiva i automàtica són capturades per les andròmines de Google. Wolf fotografia directament a la pantalla del seu ordinador troços d’imatges anònimes per obtenir les “seves” imatges i així construir una obra com a mínim curiosa molt identificada amb una època on tot sembla quedar enregistrat per motius de seguretat.

I és clar, al final n’hi ha que s’atipen de tants ulls que miren i saluden a la càmera.