Les nits de Kevin Cooley

Continua llegint

Anuncis

Haití: el fotoperiodisme colonial

El món de la fotografia de reportatge té una agenda anual de tragèdies. El calendari sempre ens reserva un parell de cops d’estat, dues o tres guerres i nombrosos atacs terroristes i el què mai falla és la catàstrofe natural que arriba puntual a la cita. Tant se val si és un volcà, un terratrèmol o un Tsunami, el planeta de tant en tant s’enfada amb nosaltres.

Aquest any li ha tocat a Haití que a més té el títol de país més pobre d’Amèrica i fins i tot un dels més pobres del món. Té un no govern i tot penja d’un fil , un autèntic desastre vaja. Amb aquestes condicions, la tragèdia està assegurada.

Continua llegint

Vincent Fournier, el fotògraf sideral

El fotògraf Vincent Fournier (Burkina Faso, 1970) és d’aquells fotògrafs que tant m’agraden; una sòlida obra artística basada en el reportatge i un molt bon portfoli de fotografia publicitària. El seu punt fort són els paisatges com aquest treball anometat “Space Project” on recorre els centres espacials d’arreu del món. Algunes de les fotos pertanyen a l’estació de recerca de la Mars Society a Utah (EUA) on científics de totes les disciplines acudeixen a fer proves per simular les condicions de vida del planeta roig. Fournier prepara aquestes fotografies al detall, tria les localitzacions exactes, la roba, la llum etc… per aconseguir una estètica quasi pictòrica.

Continua llegint

Quan no fan falta ni fotos ni vídeo per fer maravelles

Costa de creure però aquest impressionant curtmetratge està fet exclusivament amb software d’animació digital.

Alex Roman ha dedicat el seu any sabàtic a construir aquesta maravella visual. Aquí explica com ho va fer.

Dos enllaços que he trobat posterirment :

http://motionographer.com/2009/08/16/alex-roman-thethirdtheseventh/

http://www.aphotoeditor.com/2010/01/15/the-beginning-of-the-end/

David Campbell sobre mitjans i fotoperiodisme (5)

En l’agitat debat que es produeix a la xarxa sobre el futur dels mitjans de comunicació i com afectarà al fotoperiodisme es detecten dues posicions enfrontades. L’una defensa els “pay walls” o pagar per accedir als continguts (informació) i l’altre en defensa la gratuitat.

David Campbell continua amb la seva sèrie d’assajos sobre els mitjans amb aquest cinquè article on posa en qüestió la viabilitat dels “pay walls” si més nó a l’hora de finançar bon fotoperiodisme. Campbell proposa abandonar la possibilitat de fer pagar pels continguts (per poc viable) i abraçar  la lògica del que ell anomena “ecologia de la web”, aprofitant al màxim les possibilitats de la xarxa per  arribar a molta gent. I també les xarxes socials per arribar a possibles actors que s’interessin per els nostres projectes, els financiin, hi participin, ens promocionin etc… Campbell considera el periodisme (i fotoperiodisme)  un valor social i en base a aquest valor s’haurà de construir un valor econòmic perquè aquest pugui continuar treballant.

L’evolució del sector és tant complexa que sembla difícil trobar una fórmula magistral, segurament la sol·lució serà una barreja de tot plegat.

REVOLUTIONS IN THE MEDIA ECONOMY (5) – THE PAY WALL FOLLY FOR PHOTOGRAPHERS /

This has been a momentous year for media. In my previous four posts on the revolutions in the media economy, I have used the present uncertainty to take a fresh look at the past many now view nostalgically. This critical view demonstrated that newspapers have always been commercial enterprises rather than altruistic associations, they were in decline many years before the Internet restructured the conditions of publishing, and that the practice of investigative journalism is something we need to create as much as we need to protect. In this context, photographers who believe that their practice is defined by an editorial paymaster committed to documentary work are going to have a very hard time.

Continua llegint