Stephen Mayes on Photojournalism

A la darrera edició del World Press photo Stephen Mayes va fer una interessant conferència sobre el fotoperiodisme actual.

Mayes té una llarga carrera dins el món de la fotografia. És actualment  el manager de l’agència VII i ha treballat per Art & Comerce, Getty, Photonika etc. Ha ensenyat fotografia i ha escrit asajos  publicats en les millor tribunes del sector. A més és representant de prestigiosos fotògrafs comercials i artístics.

Va ser secretari dels World Press Photo Awards els anys 2004-2009. 

Mayes parla del procés de selecció dels guanyadors del WPP:

96000 imatges, 115 hores de selecció, 4.5 segons de revisió de mitjana per cada fotografia. I reflexiona sobre l’estat del fotoperidisme actual. 

 

Continua llegint

Defining one’s work – On Statements

Un altre interessant article d’en Jörg Colberg

At some stage, all photographers arrive at the point where they define their work. This is a crucial part of the photographic process: “This is what I’m doing here, this is what it’s all about, this is how I’m doing it.” In the fine-art context, this is known as the artist’s statement. It’s very worthwhile to talk about statements in more detail, especially since there are quite a few pitfalls to be aware of.

Of course, there are many different ways of writing one, and – needless to say – there exists a fairly large group of people who refuse to do it (I’ll call them the refuseniks). Another fairly large group of people sees statements as little more than “bullshit” (a term regularly used in emails sent to me) put out by gallerists to make a quick buck (let’s call them the cynics). I know I won’t be able to convince either the refuseniks or the cynics that statements make a lot of sense; but everybody else might get something out of talking about statements.

It’s probably most interesting to look at two extremes: The refusenik position and the complete opposite.

Continua llegint

Li Wei : l’artista imprudent

L’artista xinès Li Wei (Hubei, 1970) desafia les lleis més elementals, fins i tot el sentit comú, cada vegada que es planteja una obra.

Wei ha fet del seu cos una eina i el centre de la seva obra amb una sèrie d’ingràvids autorretrats. Les seves actuacions han impactat en els darrers anys i l’han posicionat com a un representant de l’escena artística xinesa contemporània. 

Les seves fotografies transmeten una energia molt sorprenent i esdevenen inquietants i divertides alhora.

LI WEI_01

LI WEI_04

Continua llegint