World Press Photo 2011 : relfexions sobre la prespectiva

La publicació de la fotografia premiada amb el World Press Photo d’enguany feta pel català Samuel Aranda ens obre de la mà d’en Jörg Colberg una oportunitat de reflexió que trobo molt pertinent.

No serà aquí on posarem en qüestió la qualitat de la imatge i el just o injust que li és el premi, aquest no és el tema. S’ha de considerar que és un premi, important per la transcendència que ha agafat amb els anys però un premi com un altre amb les connotacions que això té. Personalment em sebla una bona foto i felicito a l’autor i de pas celebro que la fotografia segueixi despertant tant d’interés. Tot i que la difusió de la imatge guanyadora per mitjans més de masses sigui en el millor dels casos superficial.

No el coneixia anteriorment però repassant la seva web veig que és un fotògraf de raça i que ha picat pedra per aribar on està, enhorabona doncs i queda demostrat novament que l’esforç sempre té recompensa.

El que en Colberg planteja va més enllà d’aquesta imatge i és la prespectiva simplista amb la que observem les coses des d’occident i ens proposa un procés reflexiu complex però que intueixo que tindrà el seu recorregut. Crec que val la pena compartir-lo

El vídeo “inmersiu” : Reenquadrar a voluntat per sentirte actor enlloc d’espectador

Interessant alhora que polèmica tecnologia de reproducció de vídeo que ens plantegen la gent de Condition One que combinada amb un dispositiu tàctil (IPad) permet a l’espectador viure una experiència més “inmersiva” amb un contingut. Mitjançant el moviment de dits o del propi aparell es pot reencuadrar la imatge incrementant la vivència de l’espectador que fins ara era pasiva.

Polèmica pel fet d’estar desenvolupada a l’entorn del fotoperiodisme de conflictes donant-li una categoria d’espectacle que potser no s’escau. Les tecnologies de la imatge avancen cap a camins inexplorats de manera ferma i decidida i rarament fan un pas enrere. Celebrem aquesta via però potser hauriem de pensar amb esperit crític què representa la visualització d’un conlficte real i diferenciar-lo d’una experiència de joc o aventura.

Aquesta és una tecnologia incipient que ja es veurà quin és el seu recorregut però que segur que s’exten a altres camps més lúdics i menys dramàtics. Si bé la intenció dels desenvolupadors és fer sentir l’experiencia del conflicte més real per a crear més conciència i saccejar conciències s’haurà d’observar amb atenció quin tractament lo dónen els creadors sobre el terreny

A nivell tecnològic no hi ha gaires explicacions de com aconsegueixen aquest efecte. Jo m’aventuro a pensar que es tracta de gravacions amb òptiques molt angulars, fins i tot ulls de peix a alta ressolució  i que mitjançant conversions de software es reprodueix una part de l’enquadrament original conservant la captura total que permet la nevegació i el reenquadrament.

 

 

L’Hivern de Tettamanti

Bones imatges per a disfrutar desde casa amb la llar de foc (o calefacció) encesa i roba còmode aquests dies siberians.

Joel Tettamanti (1977, Camerún) és un fotògraf de paisatge  de tall clàssic, dels que es prènen el temps necessari per arrencar una llum especial a cada indret. Domina a la perfecció l’art de la proporció, la distància i la selecció. I no li fa res pelar-se de fred per tal d’obtenir una bona fotografia, cosa que nosaltres li agraim