Memòries de Brooklyn

Curiós i espectacular projecte fotogràfic que preten recórrer els Estats Units per fotografiar aquelles cultures i tradicions que van desapareixent

Jonathan Blaustein: I was in New York this past week, and I was able to see both of your exhibitions that are currently on display at Bryce Wolkowitz and Howard Greenberg. It’s such a great lead in to our conversation, and I definitely want to ask some questions about those shows. To give you a bit of backstory, I come to this process as an artist, not a journalist or a professional. I’m one of those people who seems to be faking it until I make it. The goal will be to try to provide some information for the audience, and get a sense of where your head is at, because I think, realistically, everybody who reads the interview will be familiar with your work. So let me just jump right in. I have a lot of specific questions, but from a standpoint of my personal curiosity, I was hoping to start with something really broad. I wanted to know if you could talk a little bit about why you do what you do?

Edward Burtynsky: I have no idea what else I would do. Creating ideas and objects, and being involved in art making, whether it’s in the form of photography, or something else is part of my being. The creative urge feels as if it’s in my DNA. If I’m not creating something, then I feel as if I’m having a slow death.

(més…)

Recordar d’on venim ens pot ajudar a saber cap on hem d’anar.

(més…)

Tot i alguns matisos estic molt d’acord amb aquesta divertida comparació

Aquí teniu el tràiler del que sembla ser un molt bon documental per entendre com és el procés de publicació d’un llibre de fotografia del gran editor alemany Gerhard Steidl. La manera com s’implica en els projectes, la relació estreta que té amb els artistes i el perfeccionisme de les seves impresions que revisa personalment una a una l’han convertit en l’editor de llibres de fotogafia més cèlebre del món.

Que en Gursky vengui una peça a un preu rècord no té perquè ser una bona notícia per la fotografia.Estic segur que el comprador en valorarà més el valor financer que no pas l’artístic. Res a dir a favor dels esforços de fotògrafs i galeristes d’equiparar la fotografia a d’altres arts més reconegudes com la pintura. Gursky n’és sens dubte un dels més abocats a aquesta tasca però hom acaba arrufant el nas quan veu com el capital més matusser entra a enmerdar i posar números. Quan el què més es destaca d’una obra és el preu més enllà del que pugui aportar al món de la fotografia i l’art en general vol dir que anem pel mal camí. Tant de bò el comprador pengi aquesta monumental fotografia en una paret significativa d’allà on visqui i la contempli i disfruti cada dia de la seva luxosa vida perquè ben podria ser aque acabés en un magatzem a l’espera de revaloritzar-se, coses més estranyes s’han vist. Jo seguiré gaudint aquesta  i d’altres milers en els meus llibres estimats que no m’hauràn costat en total ni una mil·lèsima part del que el comprador ha pagat per ella

(més…)

Bonic vídeo del fotògraf Jordi Gual amb la seva filla